En el nom del Pare, i del Fill, i de l'Esperit Sant. La gràcia i la pau de part de Déu, el nostre Pare, siguin amb tots vosaltres.
Senyor, tingueu pietat de nosaltres. Crist, tingueu pietat de nosaltres. Senyor, tingueu pietat de nosaltres.
Imagineu, per un moment, un llibre antic, tancat amb set segells de cera dura, tan segellat que ningú al cel ni a la terra no té la força ni l'autoritat per obrir-lo. És una imatge que ens parla de la nostra pròpia impotència davant dels misteris que ens colpegen, davant d'aquelles preguntes que ens pesen al cor i que semblen no tenir resposta. Joan, en la visió de l'Apocalipsi, plora amargament perquè ningú és digne d'obrir el rotlle. I no és un plor de feblesa, és el plor de qui sent que la veritat de la història, el sentit del dolor i la llum del futur estan tancats a pany i clau. Tots coneixem aquest plor, oi? És el plor que sorgeix quan el món ens sembla incomprensible, quan la lògica de la vida es trenca i ens quedem mirant les mans buides.
Però aleshores, enmig de la visió, el vell ens diu: «No ploris». I el que veiem no és un lleó ferotge, sinó un Anyell, un Anyell que sembla sacrificat, que porta les marques de la seva entrega. És aquí on el cel ens capgira la mirada. No és la força del món la que obre el futur; és la fragilitat de l'amor donat. El Ben, el nostre Benjamin Vo, entenia potser millor que ningú aquest llenguatge del cor. Penseu en la seva passió per les coses petites i grans: des de la precisió d'un codi informàtic fins a la majestuositat d'un avió que s'enlaira. Recordeu com, quan parlava de la seva 'Con Chim Airlines', els seus ulls brillaven amb una curiositat que no era només intel·lectual, sinó una manera de dir que el món, malgrat tot, és un lloc digne d'explorar, d'estimar i de cuidar.
El Ben tenia aquesta capacitat de veure en els detalls el reflex d'una bellesa més gran. Quan ell oferia el seu ajut, quan pensava en la seva guardiola per socórrer el seu oncle William, no estava fent càlculs. Estava oferint el seu "tot". I aquest gest, senzill i pur, és com l'encens que els ancians ofereixen al tron de Déu: és una pregària que s'eleva directament al cor del Pare. Thao, Alan, Ryan, sé que la vostra casa ha viscut mesos de silenci. Sé que el pes d'aquesta absència és una muntanya que a vegades sembla impossible de moure. Però avui, vull que recordeu que el Ben no és un record esvaït. Ell és un dels que, en el Banquet del Cel, canta el càntic nou, aquell que només els que han passat pel foc de l'amor poden entonar.
I vull dir-vos una cosa que necessiteu sentir, una veritat que cal que arreli profundament al vostre cor: no busqueu cap culpa en el passat. No hi ha cap error, cap omissió, cap decisió que hagi provocat el que heu viscut. De vegades, la vida ens presenta camins que no hem triat, cruïlles on el dolor s'instal·la sense demanar permís. Jesús, en l'Evangeli d'avui, plora davant de Jerusalem. Ell veu la ciutat, veu el seu destí, i les llàgrimes li brollen perquè la gent no ha reconegut el temps de la seva visitació. Jesús no acusa la ciutat; ell pateix amb ella. Ell entén el dolor de les pedres, el dolor de les famílies, el dolor de la pèrdua. Quan veieu les sabates del Ben a l'entrada, o quan recordeu les seves converses sobre els avions, no sentiu que Déu us està castigant. Déu no envia la malaltia, ni la mort, ni el sofriment. Déu és aquell que, com vau somiar, us espera al final de la línia per comprar-vos el gelat, per abraçar-vos amb una força que no s'acaba mai.
El Ben va viure quinze anys d'una intensitat i d'una bondat que han deixat una petjada eterna. El seu somriure, la seva intel·ligència, la seva manera de ser el germà gran que cuidava del Ryan, tot això no s'ha perdut. S'ha transformat. És com l'aigua del pou que heu fet perforar a Cà Mau en el seu nom: una aigua que brolla, que dóna vida, que refresca la set dels qui pateixen. Aquest és el Ben avui: una font de vida que continua fluint, que continua alimentant el món amb la seva bondat. Thao i Alan, el vostre fill us ha ensenyat a estimar sense mesura. I el Ryan, el seu germà, porta en la seva mirada el reflex d'aquell amor que mai no mor.
Quan el pare va somiar que el Ben li deia: «Ba, test nào con cũng qua hết» (Pare, he passat totes les proves), no eren només paraules d'un somni. Era la confirmació que el Ben ha arribat a la meta. Ell no té por, ell és lliure, ell està al costat del Tron. I us demana, des d'aquesta pau, que no us deixeu vèncer per la tristesa. Que continueu vivint, que continueu somiant, que continueu construint la vostra 'Con Chim Airlines' particular, la vostra vida de família, amb la mateixa passió que ell us va encomanar.
No tingueu por de la solitud, perquè mai no esteu sols. El Ben us vigila, us cuida, i us espera. Cada vegada que feu un acte de caritat, cada vegada que ajudeu algú que ho necessita, cada vegada que feu un gest de bondat en el seu nom, esteu trencant els segells del rotlle que semblava tancat. Esteu permetent que la llum de Crist entri a la vostra casa, a la vostra taula, al vostre cor. El Ben és el vostre àngel, el vostre guia, el vostre fill que, des de la presència de Déu, us somriu.
I a tots els que ens escolteu, que potser també esteu carregant una creu pesada, recordeu: no esteu sols en el vostre dolor. El Senyor plora amb vosaltres, tal com va plorar per Jerusalem. Però el seu plor no és el final. El final és la Resurrecció. El final és l'Anyell que ha triomfat. Aneu avui a casa vostra, mireu el cel, recordeu el Ben, i deixeu que la seva pau us embolcalli. No deixeu que el silenci us faci callar; deixeu que el vostre cor canti el càntic nou, el càntic de l'esperança que és més forta que la mort. El Ben viu. I en ell, tots vosaltres viviu en l'amor de Déu, avui i per sempre. Amén.
For the intentions entrusted to Ben on our prayer wall:
Fidels al manament del Salvador i instruïts per l'ensenyament diví, ens atrevim a dir:
Pare nostre, que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom; vingui a nosaltres el vostre Regne; faci’s la vostra voluntat, així a la terra com es fa en el cel. El nostre pa de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d’avui; i perdoneu les nostres culpes, així com nosaltres perdonem els nostres deutors; i no permeteu que caiguem en la temptació, ans deslliureu-nos de qualsevol mal. Amén.
Que el Senyor us beneeixi i us guardi, i que el seu rostre il·lumini el vostre camí amb la llum de la seva pau. Aneu en pau.
✝ Que us beneeixi Déu totpoderós: el Pare, i el Fill, i l'Esperit Sant. Amén.