Dissabte de la vint-i-sisena setmana del temps ordinari

Penseu en un nen que s'atura enmig d'un camp obert, amb la mirada fixada en el cel, seguint el rastre d'un avió que s'enfila cap al blau infinit. No és només curiositat; és una mena de reverència. És la convicció que, allà dalt, hi ha un món més gran que el que podem tocar amb les mans. El nostre estimat Benjamin tenia aquesta mirada. Era un noi de ment brillant, capaç de desxifrar la lògica dels sistemes més complexos, però el seu cor sempre buscava alguna cosa més alta. Quan somiava amb la seva 'Con Chim Airlines', amb aquella rialla que ens feia somriure a tots, no estava només jugant amb joguines; estava expressant el desig d'un ànima que sabia que la vida és un viatge cap a un destí que ens supera.

En la primera lectura d'avui, Job es troba en un moment de transformació profunda. Després d'haver passat per la prova de la desolació i el silenci, Job diu a Déu: «Havia sentit parlar de tu, però ara els meus ulls t'han vist». Aquest és el punt d'inflexió. Job no ha trobat una explicació lògica al seu patiment, no ha rebut un manual d'instruccions sobre el perquè de les coses; ha rebut alguna cosa millor: ha rebut la presència. Ha passat de conèixer Déu de segona mà, a trobar-se amb Ell cara a cara. I és en aquesta trobada on la seva vida, que semblava trencada, es refà. El Senyor el beneeix, li torna la vida, li dona una descendència nova i una pau que no es pot mesurar amb béns materials.

I aquí hem de ser molt honestos. Sé que per a vosaltres, l'Alan i la Thao, i per a tu, estimat Ryan, aquesta paraula de Job pot semblar llunyana. Quan l'absència del Ben es fa present a la taula, quan el silenci a l'habitació es torna pesat, no busqueu explicacions que no existeixen. Déu no us demana que entengueu el misteri; us demana que confieu en la seva presència. El Ben no va ser un accident, ni un error, ni una peça perduda en el gran puzle de l'univers. Ell va ser una obra mestra de la creació, un noi que va viure amb una generositat que superava la seva edat. Recordeu aquella vegada que, amb només quinze anys, va voler oferir tota la seva guardiola per ajudar el seu oncle William? No va caldre trencar-la, però l'oferta va ser real. Va ser el gest d'un fill que entenia, potser millor que molts adults, que la vida és per ser lliurada. Aquesta és la lògica del Regne de Déu. El Ben va viure així. I aquest amor, aquest gest pur, no s'esborra amb el pas del temps; s'ha convertit en una llavor que continua donant fruit en el món.

En l'Evangeli d'avui, Jesús se sent ple d'una alegria desbordant en l'Esperit Sant. Diu: «Et dono gràcies, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i als entesos, i les has revelat als infants». Jesús ens està dient que per veure les veritats més grans de la vida —l'amor, la presència de Déu, el sentit de l'eternitat—, no ens serveix de res la nostra intel·ligència, ni els nostres càlculs, ni la nostra capacitat de planificar. Ens cal el cor d'un infant. El Ben tenia aquest cor. Era un noi que sabia meravellar-se. Tant si estava codificant un nou programa, com si estava observant avions en un aeroport, o simplement compartint un moment de rialles amb el seu germà Ryan, el Ben estava present. No estava amb el pensament en un altre lloc; estava allà, amb vosaltres, estimant, aprenent, vivint.

Ryan, germà estimat, tu que has estat el seu millor amic, el company de tantes aventures, sé que sovint sents que el teu món ha perdut una part del seu color. Però no tinguis por. El Ben no ha marxat a un lloc llunyà. Ell està al Banquet del Cel, i des d'allà, ell et fa un gest. Ell et diu que la teva vida té un valor immens. Continua sent el noi valent, curiós i bondadós que ets. El vincle que teniu no el trenca cap distància; ell és el teu àngel, algú que et coneix per dins i que et desitja la felicitat més plena. No tinguis por de créixer, de somiar, de viure amb la mateixa alegria que compartíeu junts. Ell està orgullós de tu.

I a vosaltres, Alan i Thao, pares estimats que porteu un dolor que només vosaltres sabeu la grandària que té, vull dir-vos una veritat que espero que pugueu portar al cor: sou uns pares extraordinaris. El Ben us va triar. Ell sabia que en vosaltres trobaria l'amor, la seguretat i la comprensió que necessitava per ser el noi que va ser. No us deixeu vèncer per la culpa, ni per les preguntes que no tenen resposta. Déu no us està mirant per veure si vau fer prou; Ell us està mirant amb tendresa, recollint cada llàgrima, cada sospir, cada moment en què vau estar al seu costat en tants viatges pel món, en cada nit de somnis compartits. El Ben està al cel perquè Déu l'estima, i Déu us estima a vosaltres tant com a ell. El vostre dolor és el testimoni d'un amor immens, i aquest amor és el que us mantindrà units fins al dia en què, finalment, el retrobareu per sempre.

Imagineu el Ben ara. Imagineu-lo amb aquella energia que tenia, amb aquella curiositat que el feia voler saber-ho tot sobre el món. Ara, ell no necessita mapes, no necessita línies aèries, no necessita instruccions. Ell ja està en la llibertat absoluta de Déu. I des d'allà, ell us fa un gest. Us diu que no tingueu por. Us diu que la vida que heu compartit ha estat un regal que cap mort pot esborrar. La seva presència continua entre nosaltres en cada acte de bondat que feu en el seu nom. Aquell pou d'aigua al Vietnam, que porta vida on abans hi havia set, és com el Ben: una font de vida que no s'atura. Cada vegada que ajudeu algú, cada vegada que sou amables amb un desconegut, el Ben està treballant a través de vosaltres. Ell no ha marxat; s'ha multiplicat en la vostra bondat.

No us demano que oblideu el vostre dolor, perquè el dolor és el preu de l'amor. Però us demano que deixeu que la llum de Crist entri en les esquerdes d'aquest dolor. Avui, en sortir d'aquí, no busqueu respostes intel·lectuals. Busqueu un moment de silenci. Mireu el cel, potser veureu un avió traçant una línia blanca sobre el blau, i en aquell instant, digueu el seu nom: «Ben». Recordeu el seu somriure. Recordeu la seva dolçor. I sapigueu que, en aquell mateix instant, ell us està somrient a vosaltres. No esteu sols en aquest camí. Els àngels us envolten, i el Ben, el vostre fill, el vostre germà, està entre ells, cuidant-vos, esperant-vos, estimant-vos. Que la pau de Déu, que sobrepassa tot el que podem entendre, us abraci avui i sempre. I que la Mare de Déu, que també va conèixer el dolor de perdre un fill i que ara l'acull amb la seva tendresa materna, us doni la força per viure cada dia amb l'esperança que l'amor mai no mor. Amén.